Taxonomia de bloom

Al 1948 un grup d'educadors van assumir la tasca de classificar els objectius educatius. D'aquesta manera van proposar desenvolupar un sistema de classificació en tres aspectes:

El cognitiu
L´afectiu
El psicomotorEl treball de l´apartat cognitiu es va acabar el 1956 i se l´anomena la Taxonomia de Bloom.


La idea principal d´aquesta taxonomia és allò que els educadors han de voler que els alumnes sàpiguen, és a dir, són els objectius educacionals . Tenen una estructura jeràrquica que va del més simple al més complex. Quan els mestres programen han de tenir en compte aquests nivells i mitjançant les diferents activitats han d´anar avançant de nivell fins aconseguir els nivell més alts.

Al 2001 va ser modificada per Lorin Anderson. Aquest, va veure que els substantius no expressaven una acció. De tal manera que, va decidir canviar-ho per verbs.

finalment l'any 2008, va ser modificada de manera definitiva, relacionant-ho amb les noves tecnologies per això actualment s'anomena Taxonomia de Bloom per l'Era Digital.

A contimuació us mostro la graella que he realitzat conjuntament amb la meva companya Laura Benlloch

*Aquesta entrada ha estat realitzada conjuntament amb la meva companya Laura Benlloch gràcies a la seva participació alhora de treballar en grup.

Com parlar bé en públic

A la classe de COED ens han recomenat un llibre que es diu: "Com parlar bé en públic".
Aquest et mostra en forma de tutorial consells per tal d'incrementar una millora en la nostra àrea comunicativa.

Bon comunicador

Els mòduls GTIC i COED fan algunes activitats conjuntament, una d'elles va ser Identitat i territori i l'altre Booktrailer.
Una altra activitat va ser la de fer un seguiment en xarxa d'un personatge públic que consideréssim que fos un bon comunicador. Nosaltres vam escollir a l'Eduard Punset.

                                               Eduard Punset by  Elo Vazquez (Flickr)

Per tal de fer-ho possible, ens vam distribuir la feina entre el grup de companyes, dues de nosaltres van llegir el seu llibre "El viatje a la vida", en ell vam poder observar com feia referencies a professionals i companys seus científics i es dirigia als lectors de forma precisa i fàcil per tal que entenguessin els conceptes tècnics.

Un altre petit grup de companyes es va encarregar de llegir el seu blog, twitter i facebook que feien molta referència al seu llibre i no acostumava a publicar ell, unes altres de les entrevistes i de mirar programes antics de "Redes"
A continuació podeu observar el resultat final del nostre seguiment, per tal de fer-ho possible vam recopilar tota la informació en un Google Drive i la vam publicar a un Sites:

                 https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/unboncomunicador/home

Un cop realitzat el treball podem afirmar que és un bon comunicador i com a punt feble podem dir que de vegades perd el fil del que diu i no expressa amb claredat el que volia transmetre.

*Aquesta entrada ha estat realitzada conjuntament amb la meva companya Laura Benlloch ja que treballem molt bé conjuntament.

Booktrailer

A continuació us mostraré el nostre treball definitiu del Booktrailer, per tal de fer-ho possible vam necessitar un guió que el trobareu a la meva entrada "Procés de creació del Booktrailer".

El llibre que vam escollir per fer el nostre Booktrailer és "camps de maduixes".

Aquest és el resultat final.

*Aquesta entrada ha estat creada conjuntament amb la meva companya Laura Benlloch

Ús de les presentacions

Actualment, vivim en una societat on les noves tecnologies estan a l'abast de tots nosaltres i accions freqüents que abans no requerien dels seus serveis ara sembla impensable realitzar-les sense recolzar-nos d'elles.
Una d'aquestes accions que trobem és la d'exposar una presentació mitjançant el suport audiovisual.
Tot i que a la nostra educació no era tant freqüent l'ús d'aquestes eines ara, com a futures mestres haurem d'actualitzar-nos per tal de poder adaptar aquestes noves necessitats als nostres futurs alumnes.
Per tal de fomentar una bona educació tant l'apartat d'expressió oral, l'expressivitat i les tecnologies s'hauran de treballar interrelacionades.

Un dels avantatges principals que ofereixen les presentacions és el canvi de papers entre el mestre i l'alumne.
On el segon pot exposar un tema per tal de presentar-ho als seus companys de tal forma que tots aprenguin els uns dels altres a la vegada que aprenen a expressar-se i cerquen i recopilen la informació més important per presentar-lo.
Per tal de poder extreu-re el màxim de profit a les presentacions hem de tenir en compte que un ús abundant d'imatges o de lletra dificultarà a l'espectador l'enteniment de la presentació i farà que perdi l'interès.
Donar suport a la nostra presentació amb animacions i efectes resultarà més atractiva pel públic que no una bàsica.

A continuació trobareu un llistat de programes per crear presentacions,

Microsoft Power Point: El més popular i conegut per tots, ofereix a l'internauta la possibilitat de crear de forma rapida i senzilla una presentació. Per poder utilitzar-la has de pagar la quota del Microsoft Office.

Prezi: Més actual i complex que el Power Point, ofereix una nova visió de les diapositives la de crear un zoom entre elles que resulta molt visual i atractiu per l'espectador. Com a inconvenient trobem que si no compres el programa les teves presentacions seran publiques per a tothom.

Google Docs: Molt més senzilla que les anteriors però permet crear presentacions col·laborativament, el xat que ofereix també facilita la creació de les presentacions. Un cop publicada la presentació es guardarà en format web. És gratuïta.

Slide Share: No es considera un programa per realitzar presentacions sinó un servei que ofereix a l'internauta la possibilitat de publicar on-line presentacions fetes amb power point.

* Aquesta entrada l'he creat conjuntament amb la Laura Benlloch

Programari online i programari local

Programari local: Tots els programes que estan guardats a l'ordinador, aquells que es guarden al disc dur. Exemples: Microsoft Office. També podem entendre com a programari lliure tots aquells programes que es descarreguen d'internet i queden guardats a l'ordinador.

Arxius locals: Tots els arxius que estan a l'ordinador i emmagatzemem, per exemple, en carpetes. Exemple: documents, imatges, cançons, etc.

Programari on-line: Tots els programes que els podem utilitzar on-line, és a dir, que no és necessari descarregar-los al nostre ordinador per poder utilitzar-los. 

Arxius on-line: Tots els arxius que creem amb un programa on-line. Per exemple, crear un docs amb el programa Google Drive.


Una de les principals diferencies a destacar entre local i on-line és que tot allò que sigui local tenim més riscos a perdre-ho si sens espatlla l'ordinador, perquè tot allò que sigui on-line queda guardat a la xarxa.


*Aquesta entrada l'he fet conjuntament amb les meves companyes Laura Benlloch i Inés Piqué.


Cita: http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure

Wikipedia i preguntes

Aquest treball consisteix a contestar una sèrie de preguntes relacionades amb tot el que hem après fins ara gràcies la gran part, a la Viquipèdia. Aquestes preguntes són respostes gràcies als exercicis fets al blog, per això es pot veure ens els exercicis que hi ha entrades relacionades.


Per realitzar aquestes preguntes la meva companya Laura Benlloch i jo hem creat un document drive per a poder realitzar conuntament aquest exercici. Aquí podeu veure el resultat:

*Aquesta entrada la he realitzat conjuntament amb la meva companya Laura Benlloch

Flickr i jamendo

Actualment la població disposa de tot una sèrie de continguts al seu abast a través d'internet però tot i així el que moltes persones no saben és que tot i estar a la web no significa que aquests continguts els puguin utilitzar.
Tot i així existeixen certs programes amb una política diferent que ofereix al servidor l'oportunitat d'utilitzar continguts per ús personal sense violar els drets d'autor.
Dues d'aquestes webs són Flickr que ofereix a l'internauta una cerca avançada de fotografies i vídeos on pot seleccionar continguts sota la llicència de Creative Commons. El meu blog també està sota la protecció de Creative Commons, és d'ús públic però he escollit l'opció que no es puguin utilitzar els seus continguts per a ús comercial.
Un altre web interessant és Jamendo, aquesta ofereix a l'internauta la possibilitat de descarregar-se música per a ús particular sense violar cap llei de drets d'autor, ja que les persones que pengen a aquella web la seva música autoritzen a la resta a poder utilitzar-les amb la intenció que vulguin.
Personalment, trobo molt interessant haver après aquestes coses, ja que el món d'internet té una sèrie de peculiaritats que ens pensem que no estem cometent cap delicte quan agafem una foto de la xarxa però realment sí que ho estem fent, ja que no estem autoritzats i podem trobar-nos amb problemes legals.

Sofware lliure i propietari

El programari (software, en anglès) és el conjunt de programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Hi ha dos tipus de programari: el lliure i elpropietari.

• El programari lliure ofereix la opció de modificar i editar els continguts sense restriccions, pot ser copiat i tornat a distribuir amb els canvis incorporats o sense ells. És frequent trobar-lo a internet de forma gratuita o a un cost molt assequible i sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets. Aquests continguts s'incorporaran al ordinador a través del CD-Rom, DVD, disquets, etc. A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen a proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració o certificació. 

En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation.

No s'ha de confondre amb el programari gratuït, que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa. L'oposat al programari lliure és:

• El programari de propietat, altrament conegut com a programari privatiu. És qualsevol programari amb restriccions en l'ús o modificació privada, o amb restriccions en la còpia i publicació de versions, modificades o no modificades. Normalment, el seu codi font no està disponible, o bé n'està sota restriccions.

* Aquesta entrada l'he realitzat conjuntament amb les meves companyes Laura Benlloch  i Inés Piqué ja que considero que treballem molt bé en equip.

Citar, referenciar i fons fiables

Les persones que cerquem continguts d'internet i els utilitzem hem de tenir en compte que si utilitzem continguts d'altres persones hem d'assegurar-nos en primer lloc que aquests continguts siguin fiables. És molt freqüent cercar a Wikipedia continguts però tot i ser una enciclopèdia online no ens assegura que la persona que hagi escrit l'article hagi escrit fets verídics, per aquest motiu, és important comprovar qui és l'autor de la pàgina i si realment podem assegurar que és una font fiable. Existeixen pagines que tenen més figura d'autoritat que aquesta, on els autors dels articles són especialistes en la matèria, una d'elles que esta vinculada a l'educació és la fundació Rosa Sensat, en aquesta web podem trobar articles fiables, ja que les persones que els publiquen són professionals de l'educació, pedagogia i psicologia.
Nosaltres com a estudiants hem d'incorporar als nostres treballs cites i referencies, ja que això recalcarà les nostres paraules a la vegada que demostrarà que ens hem documentat al moment de dur a terme el treball i aportarà qualitat al nostre treball.
Una figura d'autoritat, transmet credibilitat, no és el mateix llegir un article on la persona sigui professional de la matèria que una persona anònima que ningú pugui assegurar que els continguts siguin fiables.
Finalment, un cop extret els continguts de les webs que considerem fiables és important incorporar al nostre treball una webgrafia, on mostrarà d'on hem extret la informació que ens ha servit per elaborar el treball i a la vegada reconeixerem els mèrits de les persones que han fet aquells articles.

              Jorge Luis G Libro, día de descanso-Flickr


Cita: http://ria.asturias.es/RIA/bitstream/123456789/344/1/citas%20y%20referencias.pdf

*Aquesta entrada l'he realitzat conjuntament amb les meves companyes Laura Benlloch i Inés Piqué

Wordle (Núvol de paraules)

Wordle és una eina que serveix per generar "núvols de paraules".
En la imatge es veuen resaltades les paraules que tenen més importància ja que apareixen més cops al text. Wordle també t'ofereix personalitzar el text amb
colors i tipografies de lletres i t'ofereix la posssibilitat d'utilitzar-les en allò que vulguis.

Com fer un núvol de paraules o Wordle?

Buscar un text.

Ves a Wordle i clica sobre l’opció “Crea el teu propi núvol” 

Copies el text  i l’enganxes a l’espai que t’indica al Wordle.

Clica l’opció “Go” i a continuació ja tindràs el teu núvol de paraules creat.

A partir d’aquí tens moltes opcions per editar i modificar el teu núvol, ja sigui l'horientació, tipografia,color...

A continuació trobareu un exemple del que t'ofereix aquest programa.

Identitat i territori

Al Mòdul 1: L’escola d’educació infantil, hem hagut de fer un dels treballs més importants del semestre. Aquest treball s’anomena "Identitat i Territori". Consistia en buscar a una companya de la classe amb la qual tinguéssim quelcom en comú i poder esprémer al màxim aquest punt. Jo vaig fer aquest treball amb la meva companya Inés Piqué, amb la que també tinc una bona amistat. Quan ens van proposar el treball les dues sabíem que l’hauríem de fer juntes, ja que les nostres vides eren força paral·leles fins al moment.

Vam decidir fer el nostre treball sobre quelcom que ens havia marcat en la nostra vida i que va fer que fóssim com som ara: Equivocar-nos en el nostre procés d’aprenentatge, és a dir, el procés d’error. El vam anomenar "Un error immillorable".

El nostre objectiu era, en 8 minuts, fer veure a les nostres companyes de classe que equivocar-se no és del tot negatiu, que té una part molt positiva que t’ajuda a conèixe't, a millorar les teves capacitats i a saber el que vols i el que no.

Per a la presentació vam decidir crear una Presentació de PowerPoint i un vídeo que anava inserit en aquesta per fer més amena, atractiva i entretinguda l’exposició i per cridar l’atenció dels oients:

PPT:

Vídeo:

Per concloure la nostra exposició vam repartir unes targetes amb el títol de l'exposició i amb la frase "Us convidem a equivocar-vos".

  * Aquesta entrada l'he elaborat amb la meva companya Inés Piqué.

Fluxograma

Un fluxograma o diagrama de flux consisteix en representar gràficament fets, situacions, moviments o relacions de tot tipus, per mitjà de símbols. Per tal de poder crear un nosaltres ha classe hem treballat amb el programa Gliffy.

Pràctica a classe

El treball que hem realitzat ha estat crear a Gliffy, un diagrama de flux que representi l'acció de travessar una cruïlla on hi ha semàfors, exportar-ho a JPG i penjar el resultat en una entrada al blog.

Pasos a seguir per fer un diagrama de flux per Gliffy?

• Primer de tot cal anar a la pàgina http://www.gliffy.com

• En segon lloc cal inisciar sessió amb el compte de Google

• Crear el diagrama

• Per finalitzar guardar el diagrama fent clic a "exportar" com a JPG.

Resultat diagrama:

* Aquesta entrada ha estat creada conjuntament amb la Laura Benlloch

Padlet

Padlet o també anomenada Wallwisher és una excel·lent, fàcil i senzilla opció per guardar i compartir diferents contingut multimèdia. Podem utilitzar-ho com un arxiu personal o com una pissarra col·laborativa.
La dinàmica de Padlet és molt simple: es presenta com un tauler en blanc que s’utilitza arrosegant elements que volem guardar en el taulell, com per exemple: imatges, videos, àudio, presentacions. A més té un ampli reguitzell d'aplicacions per poder compatir-lo: Codis Qr, xarxes socials, codis embed, etc. D'aquesta manera el nostre Padlet traspassarà les barreres de la nostra classe física.
També, podem personalitzar el taulell al nostre gust posant els colors que més ens agradin, format de lletra, agregar descripcions als elements inserits, assenyalar si serà un taulell públic o privat, entre altres opcions.
El que fa interessant a aquesta eina és que no cal estar registrat per a poder crear un suero.
Com a recurs educatiu, és una manera t’implantar una forma fàcil de crear projectes col·laboratius, com un collage, una llista de tasques, compartir informació, etc. Sobretot és una fantàstica alternativa per a aquells que no tinguin experiència en compartir contingut per internet. Padlet és mes d'idees que d'emocions.

Pràctica a classe
Primer de tot vam crear compte a Padlet des del compte de Google.
El mestre de GTIC va compartir amb nosaltres el seu taulell de Padlet. S’anomenava: “Animals marins simpàtics” i a sota d’aquest títol hi havia una explicació del que volia que féssim: Si us plau afegeix el teu animal simpàtic preferit.

Com posem aquesta imatge a un taulell compartit de Padlet?
- Busquem a Flickr una imatge amb llicència Creative Commons i la guardem.
- Fem doble clic al taulell i s’obrirà una finestra on hi és l’opció de carregar la imatge i a més, pots posar el nom i una petita descripció.
-La unica persona que pot organitzar les imatges que es van penjant és el creador del taulell de Padlet.

Aquí podeu veure el resultat de la pràctica de classe:


Entada creada conjuntament amb la Inés Piqué i la Laura Benlloch.

Mapes conceptuals

Els mapes conceptuals van ser desenvolupats en la dècada de 1960 per Joseph D. Novak.

Els mapes conceptuals tenen com a objectiu esquematitzar els conceptes per tal d'afavorir l'enteniment. Resulta molt més visual que un text ja que es veuen reflectides les principals idees i d'aquestes surgeixen les que no tenen tanta importància.

Per tal de dur a terme un mapa conceptual necessitarem:

-Fer un llistat i endreçar-lo jerarquicament.

-Cercar els connectors i per això necessitarem aprofundir sobre les relacions dels conceptes.

-Representar el mapa amb els elements de més a menys importància.

A través dels mapes conceptuals transmetem idees i aquestes no ens desperten cap emoció, en canvi si introduim una imatge al mapa conceptual podrem relacionar els dos emisferis del cervell.

Per fer el meu mapa conceptual vaig utilitzar un programa anomenat bubbl, a continuació trobareu el resultat d'aquest exercici,

El Dinar de Nadal

Per Nadal tota la família es reuneix a casa l'avia Maria, ella fa el dinar per a tots i aquest normalment consisteix en una escudella, un plat de carn i també neules i torrons de postres. Com que l'Àvia ja es gran, normalment l'ajuden els seus dos fills en Joan i el Marc.
En el dinar coincideixo amb les meves cosines i els meus cosins: La Maria, la Paula, en Genís i l'Eduard que són fills del meu oncle Marc. Cal dir que és un moment entranyable en el que parlem de totes les coses que ens han passat al llarg de l'any ja que ells no viuen a Barcelona com jo sinó que viuen a NewYork. Com sempre en arribar als postres en Genís fa el típic número amb els torrons d'Alacant i fa veure que se li trenca una dent. tothom riu menys la seva mare que pensa en el que costa el dentista.
La meva germana, la Maria també ve al dinar, i aquest any ho fa amb el seu fil, en Ramon, que no menja ni escudella ni carn ja que encara té 3 mesos.El dinar comença puntualment a les dues del migdia i acaba sempre a la mateixa hora, a les 5 de la tarda.

Christmas Eve Dinner by chrisphoto